La postura Cruyff, pilotes fora

No, encara que ho sembli no vull parlar del Kamasutra, vull fer un petit anàlisi de la postura que ha tingut Johan Cruyff des que va marxar del Barça i els rols que ha pres.
En un primer moment va ser la oposició al continuisme de Núñez amb fans i detractors per igual, era tant l'odi cap a la seva figura com l'amor que sentien per el Déu Cruyff. Salvant les distàncies, el que passa ara amb Sandro Rosell devant de la directiva blaugrana, el barcelonisme està dividit per definició.
La postura actual de Cruyff, és, segons la meva opinió, còmode, mesquina i interessada. Crec que opinar com ho fa i criticar el Barça com ho fa desde fora, sabent tothom que és el principal conseller de Laporta, que va posar a Txiki a la secretaria tècnica i Rijkaard com a entrenador, fa si més no riure.
És genial pot fotre estopa a tort i dret sense impunitat sense prendre cap tipus de responsabilitat sobre les actuacions que han realitzat la gent que ell ha colocat.
Crec que si Cruyff vol opinar i moure fils com fa, hauria d'estar dins del club com a director esportiu, per exemple, plaça bacant desde la marxa de Rosell, i així poder implantar de la seva saviesa al Barça i així també responsabilitzar-se de les coses quan no van bè i no tenir l'actitut del "Ja m'ho pensava" actitud que s'apunten els mediocres, els que les veuen venir. És molt fàcil dir el que està malament un cop ja ha passat.
Això no vol dir que l'admiri com a jugador i entrenador, disfruteu-lo:


Fitxatges:
Chivu: Donde la pasta lo lleve, Barça - Madrid - Juve - Inter.
Milito: Donde la pasta lo lleve 2, Barça - Madrid - Juve - Inter (El prefereixo, una parella de centrals Milito-Puyol es un mur)
Tamudo: Sebastian Javier és un bocamoll, per mí aquest tio és com jugar a la ruleta rusa per l'Espanyol.