És una sort...

Passats els dies i després de desbocar tota la rabia de la derrota a base d'insults i desproposits envers els Jugadors del Barça i els madridistes en general, crec que el que ha passat és una sort.
Qui em conegui creurà que m'estic tornant boig, però no és així.
El Barça, perdent aquest títol, que ningú s'enganyi, el títol l'hem perdut nosaltres, ha permés que el Madrid agafi aire, es confii i el que és més important confii en la seva manera de fer les coses i sobretot i més important conservi el seu president. Aquesta caricatura de Abuelo de los monsters barrejat amb Joan Gaspart, surt reforçada d'una primera temporada en la presidència. Això li permetrà actuar amb total impunitat temporalment i veient com a gestionat el Club el primer any.... disfrutarem.
Per altre cantó pot arribar a cometre l'error més gran , fer fora en Capello, un tio que personalment no m'agraden els seus equips de futbol però els resultats que dóna als equips que porta són magnífics. A part de tenir els pabrots de fer fora megaestrelles que cremaven el vestidor com Ronaldo, Roberto Carlos i fins i tot Raúl.


Després d'aquest anàlisi d'autoconvenciment i reforç barcelonista vull fer una menció a l'incorporació d'en Pep Guardiola a l'staff tècnic del Futbol Base. Confio i espero que aquesta incorporació no signifiqui un nou error dins la carrera d'en Pep, ja que desde que va fer la roda de premsa dient que marxava del Barça no n'hi ha sortit una de recte. És valent i no dubto que el que fa, ho faci per l'amor que sent al club però, poder el que faria falta seria un tècnic amb experiència a la categoria i no un fixatge mediàtic, perquè no hem d'oblidar que l'objectiu és ser els millors en totes les categories i el Barça B ha d'estar altre cop a segona A.

Per cert, bona Revetlla de Sant Joan, cura a tothom amb els petards i salut

Boca, Campió de la Libertadores

Segons diuen les cròniques, Boca Juniors, s'ha fet amb la Libertadores gràcies a Román Riquelme i un equip ple d'ex de la lliga espanyola com Martín Palermo o Ibarra.

Aquesta aclaparadora victoria em fa pensar en les diferències que hi ha entre els diferents continents, encara que el Barça ens demostri el contrari(Final de l'Intercontinental), a priori els equips europeus plens d'estrelles són superiors als equips americans.

Quin creieu que seria el paper dins de la lliga espanyola l'actual Boca Juniors, per no dir en la Champions league, destacaria entre els Chelsea, Manchester, Milà...

Realment mai he estat un gran seguidor de Juan Román Riquelme, potser per el seu poc carisma o la seva personalitat tancada, però s'ha de reconèixer que el rendiment que ha donat a Boca és extraordinari, tornarà i rendirà igual al Vilareal?, o ja s'en poden acomiadar.

El mal del Barça

Ja fa mig any de les desafortunades declaracions d'Eto'o a Vilafranca del Penedès, per mi, allà es creà un punt d'inflexió en el barcelonisme.

El meu dubte és saber quin és realment el mal del Barça?. L’actitud prepotent i divina d'un sector de la plantilla, com seria el cas dels Brasilers, o bé el problema és l'enveja dels qui treballen i son grans professionals però no accepten el fet que el carisma i el talent surten de les botes esponsoritzades per Nike.


Crec que hi ha dos possibles solucions:

1. Un dels dos cracks ha de marxar, per mi seria molt més fàcil substituir Eto'o ja que el talent indiscutible del brasiler és evident. Crec que en el mercat internacional hi ha prou golejadors amb garanties: Henry i Andriy Shevchenko com a recanvis d'urgència. tots dos són dos golejadors experimentats i amb talent que donarien uns 3 anys el primer i 2 el segon d'efectivitat cara porteria. Com a projecte de futur jo tindria en conta Drogba i Podolski.

2. Ferm compromís dels dos cracks de fer les coses com s'han de fer. Ronaldinho hauria de prendre la determinació de treballar i complir amb els compromisos del club com a referent internacional que n'és (En cara que tenir 28 anys, éxit,diners i tot allò que envolta a un súper classe no és l'idoni per tenir els peus a terra).
Per altre banda Eto'o s'hauria de mossegar la llengua i rentar la roba al vestidor, però crec que demanar-li això a la pantera del Camerun és gairebé impossible.
En resum, si Laporta garantia la continuïtat dels cracks i veient el meu anàlisi, no em costa concloure que gairebé segur un dels dos cracks marxarà. Per el bé del Barça (encara que injust) espero que marxi Eto'o

Tòpics

Avui començo l'aventura d'un blog, la promesa és de ser constant i fer com a mínim un post diari.

Per començar , acabo de sentir en directe la roda de premsa de Joan Laporta parlant els mals del Barça, que segons diu són molts, controlats i amb una solució.

La solució: fer el que sabien que havien de fer. Però que no han fet pq per fer quelcom abans s'ha de fracassar.
Em sorpren, no entenc com algú que tè un càrreg públic pot donar una roda de premsa en la que diu moltes coses però totes sabudes, personalment crec que no cal que digui res, que es limiti a dir tòpics, que no surti fins que pugui dir quelcom interessant, pugui donar noms.
Defini