No hi ha color

Avui apareixen a la premsa de Madrid unes declaracions de Calderón anunciant que amb les possibles incorporacions de Roben, l'home de vidre, Drenthe i la compra de Reyes a l'arsenal tancarien la plantilla. Cal tenir en conta que Julio Baptista no surt a la web del Reial Madrid com a component de la plantilla.
Les comparacions son odioses però si mirem el gràfic amb les alineacions possibles de Barça i Madrid (Son bastant aleatòries, sense mirar gaire el sistema tàctic)podem observar que home per home i en teoria, el Barça és molt superior.
Porteria
En global o per noms la porteria del Madrid és superior tenint al meu entendre un dels tres millors porters del món Casillas i un bon suplent com és Dudek. El Barça té a un gran Valdés, que ha fet una gran temporada deixant enrere algunes "valdesadas" com el gol de Villa fa una temporada i Jorquera que sempre que ha sortit ha tingut una actuació destacada.
Defensa
La del Madrid la podríem definir com desequilibrada. La part central de la defensa està ben guarnida amb les incorporacions del multimilionari Pepe i Metzelder. juntament amb Cannavaro i en ocasions Sergio Ramos formen un centre de la defensa, en principi correcte. El gran problema que té el Madrid son els laterals, per la dreta en principi serà Ramos l'encarregat de cobrir la banda, amb un substitut com Cicinho que entre lesions i problemes no ha tingut gaire continuïtat, per la banda esquerre és per on venen tots els mals del Madrid, després de l'adéu de Roberto Carlos i a falta del fitxatge de Drenthe (No gaire clar) només pot disposar per l'esquerre de Torres, el canterà que sempre havia estat per darrere de Roberto Carlos i Bravo.
Per la seva banda els blau-granes tenen una defensa equilibrada amb els dos millors laterals del passat mundial Zambrotta i Abidal i una parella de centrals que semblen trets d'un còmic, el gran capità i Milito que ve de la romareda com un dels millors Centrals de la lliga, tenint per darrere Oleguer, l'experiència de Thuram i la classe del millor Màrquez (Esperem que deixi de banda els problemes personals).
Mig Camp
Potser és la zona del camp on l'equip de la capital és més fluix, Gago, un succedani de Fernando Redondo, Diarra, Emerson, De la Red, el possible Roben i Guti, aquest últim el més bocamoll, però el que al meu entendre més necessari és al Madrid per que tot rutlli bé, no tenen res a fer davant de la classe del mig camp barceloní, Iniesta, pretès per el Madrid, Deco,Xavi i Touré(Aquest encara per explotar) dominen la tàctica i el control de la pilota de la millor manera, a més al ser un bloc que juga junt des de fa més de tres anys els automatismes sorgeixen instintivament.
Davantera
No hi ha color, Saviola, Higuaín, Van Nistelroy, Robinho, Raúl y Reyes no tenen res a fer davant d'Henry, Messi, Eto'o, Ronaldinho, Dos Santos i Bojan. El Barcelona té màgia.
Espero que el que sembla es plasmi al camp amb bon joc i espectacle. Ja tinc ganes que comenci la lliga !!!

Superació

Avui no parlaré de futbol per un dia, ara fa tres mesos em va impactar la notícia de l'accident de l'Isidre Esteve, un esportista d'élit, un guanyador que era un referent en el món dels Raids.
En un primer moment vaig pensar en el que em suposaria a mi aquesta lesió, posant-me en la seva pell, ja se que un no pot saber el que sent una persona en aquesta situació però el sentiment va ser d'una total frustració i tristesa.
Un creu que un professional, sigui quin sigui el seu sector, si veu truncada la seva progressió caurà en el més gran dels forats. Els últims dies he tingut la sort i l'alegria de veure com l'Isidre ha deixat de banda la seva carrera professional i les seves frustracions per dedicar-se única i exclusivament segons diu ell a recuperar la seva vida, autonomia i el que és més important la seva felicitat. Considera que el primer pas per poder seguir endavant és aconseguir trobar-se bé ell mateix i a partir d'aquí tirar endavant i pensar en altres projectes com seria per exemple competir amb cotxe.
Em trec el barret davant l'instint de superació i valentia d'aquest home.
Ànims i força Isidre que encara que soni i sigui un tòpic, hi ha molta gent que et recolzem.