Avui no parlaré de futbol per un dia, ara fa tres mesos em va impactar la notícia de l'accident de l'Isidre Esteve, un esportista d'élit, un guanyador que era un referent en el món dels Raids.
En un primer moment vaig pensar en el que em suposaria a mi aquesta lesió, posant-me en la seva pell, ja se que un no pot saber el que sent una persona en aquesta situació però el sentiment va ser d'una total frustració i tristesa.
Un creu que un professional, sigui quin sigui el seu sector, si veu truncada la seva progressió caurà en el més gran dels forats. Els últims dies he tingut la sort i l'alegria de veure com l'Isidre ha deixat de banda la seva carrera professional i les seves frustracions per dedicar-se única i exclusivament segons diu ell a recuperar la seva vida, autonomia i el que és més important la seva felicitat. Considera que el primer pas per poder seguir endavant és aconseguir trobar-se bé ell mateix i a partir d'aquí tirar endavant i pensar en altres projectes com seria per exemple competir amb cotxe.
Em trec el barret davant l'instint de superació i valentia d'aquest home.
Ànims i força Isidre que encara que soni i sigui un tòpic, hi ha molta gent que et recolzem.
dimarts, 24 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
L'esperit de superació, la fet tornar a sentirse viu...
Anims Isidre!!!!
Publica un comentari a l'entrada