
En un primer moment vaig pensar en el que em suposaria a mi aquesta lesió, posant-me en la seva pell, ja se que un no pot saber el que sent una persona en aquesta situació però el sentiment va ser d'una total frustració i tristesa.

Em trec el barret davant l'instint de superació i valentia d'aquest home.
Ànims i força Isidre que encara que soni i sigui un tòpic, hi ha molta gent que et recolzem.
1 comentari:
L'esperit de superació, la fet tornar a sentirse viu...
Anims Isidre!!!!
Publica un comentari a l'entrada