Amor i odi

Una vegada més a can Barça no sabem fer acabar una història com déu mana.
Ara li ha tocat a un home com Gillermo Amor, podríem dir que té tota una vida dedicada al Barça i per la relació que tè amb Sandro Rossell i Josep Colomé.
El nostre president al més pur estil Núñez, discrimina, un cop més a un element discordant, en aquest cas no era ni una veu discordant pq com sempre ha estat Guillermo Amor no ha dit una paraula més alta que l'altre i marxa altre cop del Barça sense fer soroll i altre cop sense l'homentage que mereix. Com a jugador va acatar sempre les instruccions de l'entrenador i quan ja no contaven amb ell marxà sense homenatge, tot i ser un tipus important en el Dream Team, un gregari de luxe i amb gols determinant com el 0-1 a Madrid que va donar una lliga.

Així doncs, que serveixi aquest post com un sentit homentge a una figura que sempre ha ajudat al Barça i el Barça i el barcelonisme no li hemtornat tot el que ell a fet.
Tot i així marxa demostrant una vegada més el seu barcelonisme amb la frase “Me han dado dos bofetadas, pero aún así, nunca hablaré mal del Barcelona”.
La directiva i la direcció esportiva es posen altre cop en evidència culpant a Amor dels mals del Barça B, quan ell només era responsable de la ciutat esportiva i ultimament ni això pq li van posar una persona per sobre.
Ànims i força Guillermo.
PD: Demano que no comencem a fer comparacions amb el Madrid que ve, simplement sóm millors, poso un altre video pq us animeu.

Gràcies per la participació!!!
Fitxatges:
Chivu al Madrid. El fet d'anar tard fa que paguin una morterada per jugadors fora del preu de mercat.
Luís García a l'Atlètic, molt bò, és un jugador que sempre m'ha agradat.
Torres al Liverpool, quin mort que es treu l'Atlètic i a més a preu d'or.

Fitxatges: